Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada contempla la destrucció del poble al mateix temps que contempla la destrucció de la seva ànima. El deliri, la solitud, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern.

A cavall de la literatura irada i escandalosa d’Osvaldo Lamborghini i la poètica inconformista d’El diari d’un boig de Lu Xun, la literatura de Max Besora resulta pertorbadora, una batalla sense treva entre la raó i la follia, entre la paraula i el caos. Una aproximació inquietant a la fi del llenguatge.

Max Besora va néixer a Barcelona l’any 1980. Va cursar estudis de solfeig i trompeta al Conservatori de Música de Barcelona. Ha treballat d’aprenent de sabater, de venedor de videojocs, de mosso de magatzem, de venedor en una botiga d’esports i en una herboristeria, de conserge en edificis privats dels barris de la zona alta, de grum i recepcionista en un hotel, etc.

Des de fa tres anys treballa de professor de català i castellà per a estrangers. L’any 2008 va guanyar el Premi Benet Ribas de poesia amb L’espectre electromagnètic i amb els diners del botí finança els seus estudis universitaris.